El genoma dels neandertals, al Science

Ahir la prestigiosa revista Science va publicar l'esborrany del genoma de Homo neanderthalensis. Justament fa solament pocs dies que en l'assignatura d'Evolució molecular, ens explicaven el projecte de S. Pääbo per seqüenciar l'ADN de fragments d'ossos de tres neandertals. El temps de separació entre els humans actuals i els neandertals data d'uns cinc-cents mil anys, mentre que amb els ximpazès, la separació s'allarga fins als cinc o set milions d'anys. O siga, que es tractaria, el neandertal, de l'espècie més pròxima als humans. El que han destacat la majoria de periòdics, és l'existència de gens (pocs, però estan) neandertals en els humans (s'han comparat les seqüències dels tres individus abans esmentats amb cinc humans moderns) i d'allò que se'n deriva: que hi hauria hagut aparellament.

Els fòssils d'aquest grup tan proper a nosaltres van ser considerats per molts científics com els avantpassats directes dels europeus actuals, ja que els primers fòssils (i les restes trobades durant molt de temps) foren descoberts en aquest continent.

Posteriorment, amb la progressió del coneixement científic, tant l'extret de la paleontologia com de la biologia molecular, l'origen dels humans es situà a l'Àfrica. La teoria Out of Africa, , nom que el pren de la pel·lícula que ací es va traduir com Memòries d'Àfrica, justament situa aquest Homo sapiens arcaïc a l'Àfrica, fa 150.000 anys, i aquest, més tard, migraria cap a Europa i Àsia.

Pensem en la dificultat d'aïllar el DNA dels fòssils estudiats, d'uns 40.000 anys, ja que junt al DNA d'interés, també trobem DNA de molts microorganismes que viuen en eixos fragments. Aquest projecte començà als 90!

Per altra part, llig al blog de Carl Zimmer, que hi ha científics crítics amb els últims estudis d'hibridació entre homínids (o els dos tipus d'humans ^* ). Segons expliquen, les variants genètiques que comparteixen els neandertals i els humans podrien haver estat compartits ja pels ancestres d'ambdós en el cas de que aquests provingueren de la mateixa zona africana -si per alguna raó, aquestes variants es trobaren en eixa zona d'Àfrica i en altra no.

Zimmer es pregunta, més enllà del que ens afecta més directament als humans, en aquell tipus d'humà que desaparegué fa uns 28.000 anys de la Terra. Eren capaços de construir ferramentes complicades i també joieria, i posseïen una mida de cervell semblant al nostre. Però quines coses més podrem saber a partir d'ara?

A mi, tanmateix, no deixa de sorprendre'm que mentre el món científic assoleix grans fites, i s'encenten nous camins cap a més coneixement, molta gent de les societats avançades –les que compten amb inversions estatals per a la ciència i conviuen amb la tecnologia- no sap encara què és un gen. Què és un gen?