Ehem... m'està parlant de vida artificial?

Llig amb molt d’interés alguns articles sobre l’última notícia científica que ha tingut ressò als periòdics generals. Entre aquests, hi ha articles bastant vergonyosos. Quina mania en comparar alguns científics amb déu! El que ha aconseguit Craig Venter, pel que diuen,no és crear vida artificial -malgrat la seua pròpia obstinació en anunciar-ho així- el que ha fet realment ha sigut copiar un genoma d’un bacteri ( el genoma és tot el material genètic d’un organisme) i introduïr-lo en la maquinària adequada, que no és altra cosa que una altre bacteri sense genoma, i aquesta última esdevé, amb el nou genoma, un nou bacteri, com una mena de patchwork. O també, una mena de copiar i apegar (o introduïr). Segons sembla, l’avanç és un avanç tècnic, diuen, que té sobretot importància pel mètode utilitzat.

Està clar també, que açò ha donat peu a que polítics i governs reaccionen i vulguen iniciar el necessari debat sobre quins van a ser els límits que imposarem (tots, ciutadà normal i corrent i expert) a alguns aspectes de la ciència, com per exemple, al camp del disseny dels organismes. O organismes a la carta. Els científics i divulgadors científics es sorprenen que aquest debat encara no s’haja iniciat a la societat, lluny de falàcies i catastrofismes, i segurament, crec jo, ha de veure amb la poca divulgació científica que arriba a la majoria de la gent, i la que arriba moltes vegades està plena de bajanades i més bé, desinforma.

Com a mi també em solen interessar les curiositats, la informació menor, m’ha sorprès veure que al nou genoma sintetitzat, la còpia del genoma natural, se li ha afegit unes marques d’aigua que no són sinó seqüències de nucleòtids que no codifiquen per a proteïnes. Aquestes, com bé diu Carl Zimmer, es poden perdre fàcilment, ja que com que no codifiquen proteïnes no estan subjectes a la selecció natural, i poden ocórrer mutacions en les seqüències sense que tinga cap efecte perjudicial (ni avantatjós) per al bacteri O siga, són marques d’aigua amb una molt probable poca permanència.

Les seqüències de nucleòtids són una filera de lletres que segons estiguen combinades, sempre en grup de tres, els anomenats codons, donaran un aminoàcid o un altre (i els aminoàcids són les molècules que formen les proteïnes). Als aminoàcids, per a abreviar, se’ls ha donat una lletra que els identifica. Les marques d’aigua, per tant, si hom les tradueix a les lletres dels aminoàcids corresponents, resulten ser frases que els investigadors han elegit per una o altra raó.

Per exemple, una de les marques d’aigua és una frase de James Joyce : “To live, to err, to fall, to triumph, to recreate life out of life.” A mi m’ha semblat una miqueta desafortunada i prepotent.

Si això de crear vida, un dels objectius de la branca de la biologia sintètica, m’interessa, a part de per les aplicacions pràctiques que poden ser-nos de molta utilitat, és també pel que té a veure amb el mateix origen de la vida.