Ella, per a trobar senyals, no li cal cap ajuda. Els desesperats sempre esperen un senyal exterior. I mentre caminava pel claustre, ja de nit i plovent, sabia que trobaria en la sala algun indici del canvi. O no, després de l'indici recordava haver caminat pel claustre, fent fotos al pati en runes, l'acant recordant-li les columnes, i pensant en els senyals. En la segon sala, després de quadres horrorosos i superficials, allí estaven les enormes lletres i l'epifania: stop, go back, you're going the wrong way.
Si els quadres eren tan horribles està clar que no anava per bon camí. :)
ResponElimina:)))
ResponEliminaHome, a mi em semblaren horribles, alguns sí que els salví, :), però és este art modern que no saps per on agarrar-lo, no sé si ens prenen el pèl, o pressuposen en el públic un coneixement que no tenim...
Besos