La qüestió no és si te n'aniràs o no. La qüestió és que esperes del fet d'anar-te'n i canviar de circumstàncies. Si allò que ets ací, una dona amb una sèrie de dificultats per resoldre, esperes que canvie per art de màgia o per l'art de la distància recorreguda des d'on has crescut. Si pots deixar coses de la motxila, si eixes coses, quan tornes, continuaran esperant-te. Has tret la merda, digué, ara et convé que vaja anant-se'n pel vàter.
Imagina't com ara: movent-te entre la indecisió i l'autoengany.
Imagina't com ara: movent-te entre la indecisió i l'autoengany.
Si no arregles primer el paisatge que dus a dins, canviar el paisatge de fora no servirà de res.
ResponEliminaper cert, t'ha agradat el "LLibre de Napols"? Jo també l'he llegit aquests dies :-)
M'ha agradat molt. Te'n recordes que pengí uno d'ell (Si jo m'ancorés de nou a la vida del poble), a partir d'aquell, volia llegir-lo.
ResponEliminaM'agrada perquè forma un conjunt (cosa que a mi em costa veure als poemaris més nous, bé perquè no ne tenen o perquè jo no sé trobar la unió)
I les històries que explica. Els personatges, eixes ciutats violentes, la màfia, etc.
És un tipus de poesia que no he llegit molt, menys lírica, no?, però encantadíssima.
Mentre el llegia, també llegia Claes Andersson, que també té vessant més lírica i més social (ho explique aixina perquè no sé dir-ho millor! no sé si se m'entén).
Claes Andersson més de denúncia social.
Besos