Com hui ja arribaré tard a tot, que més dóna que prenga temps per escriure uns versos dels llibres que tornaré a la Biblioteca d'ací unes hores. He vist que molts bloguers s'han unit a l'homenatge a Espriu, com jo no l'he llegit mai (a excepció d'un poema, El Brau, que està a l'enciclopèdia que tenim a casa com a mostra de la literatura catalana) doncs no em sembla adient retre-li homenatge, encara que conega versos per Raimon o per documentals (com el de la 33 de l'altre dia). Tanmateix, a un poeta se li pot retre homenatge amb la poesia, encara que siga d'altres.
BALNEARI
No t'enarti l'octubre; prefereixo l'agost,
ple de lliris de foc, de gira-sols incendiats,
de negocis vermells;
el cel s'estritlla, mira:
cremen els pins i pel sorral caminen
enamorats volàtils.
Encara que juguem
a cartes, quan vespreja, en una sala
de balneari o bé fem un partit
de tennis a la pista
vermella,
tot inútil, que bevem destrucció
com un licor molt sec; així coherentment,
anem morint-nos una mica
cada minut.
Joan Vinyoli, Encara les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada