dilluns, 12 d’octubre del 2009

No coneixen Faulkner o les passions


No coneixen Faulkner. Com, aleshores, fer-los entendre el que s'estan perdent? Com explicar-los la pertorbació que em provocà, i que els pot provocar -encara que ja són massa vells?- Santuari als setze anys?
Intente no semblar pedant. La passió per certes coses dóna també coneixement: en saps un poc perquè t'agrada i per tant, no et costa gens passar-te hores en eixa -dins eixa- afició.
Ella ha buscat El Brogit i la Fúria i n'ha llegit unes pàgines. No li ha agradat. És un monòleg interior, intente explicar. En va. No coneixen Faulkner. En canvi, és un dels meus escriptors preferits.

3 comentaris:

  1. Per què et deixe comentaris i no es queden? :_(

    Deia, que dius molt això de "és el meu escriptor/a preferit". I que trobe que és bona senyal :)

    ResponElimina
  2. Mmm, no sé perquè... a mi respondre als comentaris també em costa, i a més, em passen moltes vegades desapercebuts..
    Fixa't: dic un dels meus escriptors preferits per asegurar-me poder dir-ne més. No en tinc d'un preferit.
    Com va tot?

    ResponElimina
  3. jo el tinc pendent..en quant termine La sonrisa etrusca agafe El ruido y la furia que està a la bibliotece del meu barri..

    ResponElimina