Estic buscant informació sobre les plantes exòtiques invasores. Em sorprén la quantitat d'informació sobre la Garrotxa (entre els documents, un article que està molt bé, titulat "Plantes invasores: un problema real, una moda o una dèria?" de Xavier Oliver, que segons sembla ha dut a terme tot un estudi sobre les plantes invasores d'eixa zona). Del País Valencià poca (a excepció d'un blog escrit en castellà on n'hi ha certa informació, un fullet informatiu del Jardí Botànic, i la web a la que sempre recórrec, l'Herbari virtual del Mediterrani occidental).
Llig també l'Izco, llibre de botànica general, d'on trec algunes idees interessants.
*
La invasió de plantes exòtiques al nostre territori no és un fenomen nou, però sí que hi ha una diferència amb el passat: la quantitat d'espècies exòtiques introduïdes ara és major, i per tant els possibles efectes perjudicials, en el cas que aquestes plantes s'instal·len còmodament, també es multipliquen. Segons Jesus Izco ha hagut tres fites on el problema de la invasió biològica s'ha agreujat: l'expansió humana i dels seus cultius durant el Neolític, els viatges i el comerç i intercanvi de plantes per al culitu en l'era del descobriments, i la internalització del comerç, el turisme, l'agricultura i l'ús de plantes ornamentals dels nostres temps.
El que uneix a les plantes que tenen la capacitat de sobreviure en territoris que no són els propis i a més, de desplaçar les plantes autòctones és, entre altres coses, una alta capacitat reproductiva, normalment per via asexual així com una eficient dispersió a llarga distància.
Quan una zona ha estat degradada per acció de l'home sol ser més fàcilment "atacada" per aquestes plantes. Al mateix temps, aquelles zones que han estat poc antropitzades, és a dir, que encara tenen nínxols desocupats, o bé que han pogut mantindre hàbitats considerats fràgils, com poden ser les illes, són àrees afectades especialment per aquesta invasió. J. Izco posa l'exemple de les Illes Galàpagos: al principi del segle XX hi havia una desena de plantes exòtiques, a hores d'ara n'hi ha al voltant de 300 (al 1995) i açò està directament relacionat amb l'augment de visitants.
Per altra part, el que ací pot ser una planta invasora a un altre lloc no ho és, així que aquest concepte sempre ha d'estar lligat al territori. Per exemple, al fullet del Jardí Botànic assenyalen que també les plantes pròpies són plantes invasores a altres indrets: la ginesta (Spartim junceum) ha estat utilitzada com a ornamental i ara és considerada com a invasora.
Tornem al problema: els humans. La degradació dels ecosistemes és la causa principal de la pèrdua de biodiversitat i la invasió per part de plantes al·lòctones (exòtiques) es considera com la segona causa d'aquest fenomen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada