Llibres i sostenidors (com guarir la tristesa)

Quan estic deprimida, compre. És com si la pena així se'm passara, i sé que no passa, però comprar, no el que siga, no sempre, em lleva una part de soledat. Si estic deprimida no puc llegir (deprimida no és depressiva, però) però sí que puc comprar llibres. Compre llibres o sostenidors. Com si l'ànima, que no existeix, es guarira amb eixos dos objectes. El cos i l'ànima. I l'efecte és momentani, però em serveix. Llibres o sostenidors. Els he acumulat a temporades. Ara llig un llibre que no robí però que podia haver robat i que és la segona vegada que intente llegir-lo. Malgrat no ser Kafka, hi ha alguna cosa que inquieta. Potser fou eixa la raó de deixar de llegir-lo, com vaig haver de deixar de llegir La invenció de la soledat. Perquè no se m'adherisca la tristesa a la pell. Perquè el desert, ocult encara per muntanyes pedregoses, no em lleve la son.