El que un estudiant qualsevol aprèn de botànica en els estudis de Biologia es resumeix en uns quants noms científics de plantes que solament han vist a l'ordinador o si són estudiants amb sort, hauran vist dos o tres vegades al natural. Al tramvia, eixe lloc on un pot trobar de tot, escolte dos estudiants que parlen de la llista de plantes que han d'aprendre de visu, és a dir, les que han de saber-ne el nom només veure-les. Usar la clau dicotòmica és una cosa que un s'ensenya després, si tria les optatives de botànica. Entre les espècies de l'esmentada llista, podem trobar des del margalló fins a l'aladern, tot passant pel benvolgut romaní.
No hi ha pràcticament eixides al camp -jo en recorde una al Saler- o siga, que per a estudiar les plantes al natural, l'estudiant compta amb les plantes que es troben al Campus i amb l'ajuda de l'Itinerari botànic: uns fullets on es numeren les plantes i es dóna la seua situació. Molta gent, com dic, ni fa eixe esforç, i s'aprèn la llista mirant solament les fotos penjades a internet. Ni les toca ni les olora. Ni sap si és una fulla amb pèls, rugosa, apegalosa... Si té sort, endevinarà la planta a l'examen, li vindrà al cap el nom, i tant ràpid com l'aprengué, l'oblidarà..
-No ens fan estimar les plantes, li dic a I., si és que cal que ens les facen estimar.
-No es menegen, respon, no fan res, quin interès poden tindre?
Ui, que no es menegen! Sabíeu, no, que les plantes també es mouen?
