Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris professors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris professors. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’agost del 2010

La Xopera amb eucaliptus

Quan el professor A. ens parlà del Xúquer, també ens comentà que La Xopera d'Algemesí era un lloc que  pagava la pena visitar, ja que es trobava ben conservat. Quan arribí a Algemesí, tenia en ment el lloc. Després d'un batut de vainilla i una llarga conversa, la meua amiga em preguntà si volia veure alguna cosa en especial, i de seguida em van eixir les dues paraules: La Xopera. 

El primer que vaig dir quan arribàrem, fou el més lògic davant eixe paisatge: però on estan els xops?! Tot eren eucaliptus, i no puc evitar tindre mania als pobres eucaliptus, com si dugueren en la seua saba un motiu secret de destrucció dels altres vegetals. Perquè no oblide que si fan estralls és perquè han sigut plantats on no toca.  Allí estaven, amb l'escorça del tronc desprenent-se, i les fulles en forma de llança, que si no recorde malament, la fulla provenia del pecíol (he fullejat el llibre d'Izco i no he trobat res sobre la procedència de les fulles). Aquest gènere, l'Eucalyptus, prové majoritàriament d'Austràlia però ha sigut utilitzat molt en les repoblacions forestals, sobretot per la seua fusta i aquesta acció ha estat molt criticada, amb raó, perquè donat la gran quantitat d'olis essencials a la seua fulla, fa que aquestes no es puguen descomposar bé i tinguen efectes al·lelopàtics al voltant, a més de què són uns grans consumidors d'aigua. Tal vegada per això, els tinga quimera, si es pot tindre quimera a una planta. 

Malgrat que normalment s'ha dit que l'arbre més alt del món mundial és un altre, el professor R. (del que vaig aprendre molt, i que feia unes classes interessantíssimes) ens digué que els arbres més alts eren els Eucaliptus regnans, espècie australiana, però que com que l'escorça, com ja he dit, es desprén ràpidament, l'altura no la conservaven per molt de temps.


Tanmateix, a La Xopera, sí que hi havia alguns xops, barrejats amb moreres i algun llidoner (com podeu veure en alguna de les fotos). Enfilàrem la baixadeta cap al riu, la baixadeta asfaltada i el riu esquifit, per anar a l'altra riba, on no hi havia ningú i on trobàrem més brutícia, les restes d'algun dinar, bosses de plàstic, o altres objectes no identificats. I des d'aquesta riba, vaig fer foto del Magre abocant la poca aigua que duia al Xúquer. 

  

divendres, 16 d’octubre del 2009

El que escolte a un taxi

Hui he agafat un taxi i el taxista, un home que m'ha semblat al principi simpàtic (m'ha obert la porta de darrere i tot!) tenia posada la cadena cope. Suposadament era això que en diuen tertúlia, però jo l'únic que he sentit han sigut proclames, totes elles de la mateixa orientació. Parlaven de l'avortament. Han utilitzat la ciència per recolzar més el que deien, ja sabeu la fòrmula "açò és científic" com un sinònim de veritat absoluta, i la interpretació que realitzen de teories científiques o de resultats d'experiments sol ser sempre esbiaixada. Segons ells, la biologia molecular i no sé quines disciplines més de la biologia, assegura que la vida comença una vegada produïda la fusió dels nuclis de les gàmetes. He recordat dues persones, aleshores. L'historiador i metge Josep Lluís Barona, i l'escriptora Marisa Madieri. El primer per un magnífic article sobre aquesta qüestió, on exposa amb claredat perquè la ciència no pot decidir què és vida (què és individu) i què no. La segona perquè, encara que no explica la seua posició d'una manera clara, sinó com una anotació al llibre Verda aigua, estava en contra de l'avortament.