Les lletres de la nit

És cada nit que, baldats, demanem
quin és l'oblit que tremola a les pedres,
quina paraula ens cal, damunt del gel
que se'ns desfà, i es fon dins l'aire tebi.
Per a cap ull, les lletres de la nit.

Un grat, la llum del sol, tan fugissera,
on contemplar-hi el silenci tranquil
de cada cosa:
                      la calma amb què l'arbre
agafa un vent, traspassa la llum
el vidre i mor, foc culminant, la cendra.

I el tancament dels ulls
com la mort més exacta.



Poema de Los fòssils (al ras), Joan Todó.

També la nit pot ser la nit del Ring of fire, o la nit de les serps. Les lluernes sense sol.