Desembre ha aparegut avui a les sis quan l’horitzó ha abaixat fins esgotar-se. El sol ha tornat a fer-se somni, fantasma el cadàver de l’estiu enfonsat més i més lluny. Ningú ha dit res, però el tic-tac semblava cantussejar una tonada més trista i el vidre no ha tremolat per l’últim raig. He amagat les plantes i tancat les finestres. Darrere de mi un feix de fred com un puny.
