Eixa fou la casa del meu avi. Contant-te la història puc fer-te vindre el plor que sempre guardem al pit com un deute per continuar vius i poden els teus ulls esdevindre dos crepuscles. Eixa fou la casa del meu avi: ací el seu plor d’exili, ací paraules que no entens. Ací les quatre mans que l’arrossegaren fins que el futur li va fugir del rostre.
