La mateixa il·lusió

Quan comença a contar-me quins llibres té ganes de llegir, quins llibres vol, amb ganes, llegir, els ulls li brillen, i diu els títols i els autors amb ritme: el ritme que t'ix  de dins quan contes coses que t'il·lusionen. Reconec, aleshores, les meues ganes de llegir, encara que siguen uns altres llibres, la mateixa il·lusió, en l'altra persona. 

És reconfortant trobar sempre això: eixa vibració en la veu, la mateixa, quan hom parla de llibres que li apassionen.

Literatura

-Marcatge. Això és el que faig. Marque amb les paraules quin és el territori en el que ens movem. Res no servirà per al malentès. Tanmateix, a vegades, encara que veges una escletxa al tremolor de la veu si dic certa paraula, no l'aprofites: no és oxigen el que trobaries sinó un aire ben nitrogenat, d'excès de matèria orgànica. Si tu vols, podem moure-nos en eixe espai de coneixença suficient i amor insuficient durant mesos o anys. Si tu vols, clar, no hi ha cap obligació en seguir unes costums que no són teues.

-O siga, marques, delimites la distància afectiva amb les paraules? Negues el desig al dir la paraula desig? No és això literatura?

L'orla

Un: Per què els valencianoparlants que defenen que la llengua estiga presents a tots els àmbits, alguns els acusen d'extremistes, mentre que els castellanoparlants que fan el mateix amb la seua llengua no ho són?

Dos:

-Me parece extremista, los valencianoparlants, porque decir que prefieren la orla en chino antes que en castellano...

-Es que hemos estado oprimidos...

-Es una votación, es justo....

-Pero no me parecen que ahora lo esten, hay becas y camisetas por estudiar en valenciano...

Tres:

Després d'haver tingut quasi totes les optatives en castellà, ara també em tocarà tindre l'orla.