-Marcatge. Això és el que faig. Marque amb les paraules quin és el territori en el que ens movem. Res no servirà per al malentès. Tanmateix, a vegades, encara que veges una escletxa al tremolor de la veu si dic certa paraula, no l'aprofites: no és oxigen el que trobaries sinó un aire ben nitrogenat, d'excès de matèria orgànica. Si tu vols, podem moure-nos en eixe espai de coneixença suficient i amor insuficient durant mesos o anys. Si tu vols, clar, no hi ha cap obligació en seguir unes costums que no són teues.
-O siga, marques, delimites la distància afectiva amb les paraules? Negues el desig al dir la paraula desig? No és això literatura?
