Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adn. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adn. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de maig del 2010

Ei, i què és ...?

Diumenge

La pregunta era d’esperar: i què és un gen? Si respons que és un trosset d’ADN, és possible que et responguen que això ja ho sabien i que amb això no els has resolt res, perquè continuen sense entendre del tot el concepte. Clar, per explicar l’ADN has de remuntar-te als nucleòtids, i com van a saber què són els nucleòtids, i si vols, pots contar com ho descobriren, que buscaven la molècula que podia dur la informació genètica. Ei, i què és informació genètica?
En una assignatura de l’any passat sobre la comunicació científica, als apunts hi havia un text de poques línies d’Einstein. En elles resumia el problema de la comunicació cientifica en dos: o ho expliques simplificant molt els conceptes i dones la falsa idea de que la cosa és senzilla o ho expliques amb paraules tècniques i això solament ho entén qui sap el mateix que tu. Acabava dient que un podia dir que sabia d’alguna cosa quan era capaç d’explicar-li-ho a la seua àvia (una àvia no genetista, per exemple, una àvia com la meua i com les àvies de la majoria de la gent).
Realment, si et recolzes amb imatges, figures i de més, resulta més atractiu explicar què és el gen i la cosa es comprén millor. Ací teniu uns vídeos explicatius sobre l’ADN, la mitosi i la meiosi (en castellà).
(Me n’adone que m’he posat romancera i no he explicat cap concepte, solament el que a mi m’interessava dir ;))


divendres, 14 de maig del 2010

Som un poquet neandertals

Dimarts
Arribe tard a classe, com sol ser habitual. El professor ja està explicant i m’alegre que el que explica siga l’article de Green i altres científics publicat l’altre dia al Science. Ja vaig dir que feia uns dies que havíem entrat (amb alegria per la meua part, després de fòrmules i més fòrmules i més models evolutius) en la filogènia dels homínids. En aquest cas, l’article sencer el podem llegir gratuïtament, a més de la pàgina web creada a propòsit del projecte de la seqüenciació del genoma neandertal, i també hi ha material complementari sobre el tema en un altre enllaç –de cent setanta-cinc pàgines!!. Pàgines que encara jo no he llegit perquè vull imprimir-m’ho i no he trobat temps.
Resumiré, amb el meu xicotet coneixement científic, el que va dir: segons sembla hi hagué hibridació en l’Orient Pròxim, entre els neandertals i els humans del nostre tipus, cosa que ja havia comentat però que no havia situat espacialment. Bé, el que han comparat són les seqüències dels gens d’humans actuals i de neandertals, i han vist, amb sorpresa (els resultats amb sorpresa són els que fan avançar la ciència) que els humans actuals no africans comparteixen més variants genètiques que els humans actuals africans. S’assemblen més, vaja!
D’altra banda, els neandertals, que s’originaren a Europa, després estengueren la seua àrea de distribució, i molts científics nomenen aquest procés, amb el mateix enginy que demostraren per a nomenar la hipòtesi  de la procedència africana de l’Homo sapiens, de l’Out of Africa a l’Out of Europe. De fet, estan buscant a Sibèria possibles restes dels neandertals que, pressumiblement, hagueren pogut seguir les migracions d’altres animals de l’època: mamuts, rinoceronts peluts…
El problema, com sempre, és l’existència de polimorfismes ancestrals. Que què és açò? Doncs l’existència de variants genètiques ja en l’ancestre dels neandertals i dels Homo sapiens. Que per què és un problema, per a respondre hauria d’haver estudiat el que encara no he estudiat i ja és hora. Sí, senyora, l’hora de refer apunts i posar les idees en clar s'acosta.
Respecte a la contaminació de les restes, la cosa ha sigut més complicada del que jo pensí. Perquè també l’ADN dels propis investigadors podien contaminar la mostra.
A més, han estudiat l’ADN mitocondrial (el mitocondri té informació genètica, també, no sé si ho sabíeu, i és resultat d’una simbiosi). Aquest prové sempre de la mare. En aquest cas, no compartim cap variant genètica mitocondrial.
En resum, de l’u al quatre per cent dels genomes de la gent d’Euràsia provindria dels neandertals.
I un xicotet comentari: vaig llegir -no sé on ara mateixa- un escrit que demanava que no utilitzaren la paraula neandertal per insultar o menysprear algú - quan el que volem dir és que és curt d’enteniment o no mostra cap tipus de sensibilitat, i la cosa la podríem estendre més, perquè:  no utilitzem també la paraula animal de la mateixa manera? animal de séquia, més animal que una haca…
Si no aneu a fer cas dels amics dels neandertals, penseu que ara haureu d’anar en compte: també vosaltres teniu un poquet de neandertal!

Enllaços d'interés: 1, 2, 3.


dissabte, 3 d’octubre del 2009

Biolística

En l'explicació dels mètodes per a introduir ADN exògen a una planta, el que en diuen transgènics, que no ha de ser per a la millora genètica (tema de discussió i que duu tela) sinó que pot ser simplement per a l'estudi de la regulació de l'expressió gènica (de com la maquinària es posa en funcionament i a partir d'ADN poden haver-hi proteïnes), la professora fa un apunt francament divertit: el mètode "biolística" duu aquest nom perquè abans s'utilitzaven pistoles (balística, en efecte) per poder introduir a la velocitat d'un projectil material genòmic. El macroprojectil era el balí i el microprojectil eren les gotes d'ADN que volien introduir, més algun metall pesat, com l'or o el tungstè. Després del dispar, el balí s'aturava a la pantalla que actuava com a filtre i que sols deixava passar el microprojectil. La tomata, per exemple, rebia l'impacte de milers de gotetes i algunes cèl·lules quedaven transformades. El científic que realitzava aquests experiments havia de conseguir, com no, un permís d'armes. Ara ja no és tan divertit i utilitzen aire comprimit per obtindre el mateix efecte de descàrrega violenta sobre la mostra.