divendres, 14 de maig del 2010

Som un poquet neandertals

Dimarts
Arribe tard a classe, com sol ser habitual. El professor ja està explicant i m’alegre que el que explica siga l’article de Green i altres científics publicat l’altre dia al Science. Ja vaig dir que feia uns dies que havíem entrat (amb alegria per la meua part, després de fòrmules i més fòrmules i més models evolutius) en la filogènia dels homínids. En aquest cas, l’article sencer el podem llegir gratuïtament, a més de la pàgina web creada a propòsit del projecte de la seqüenciació del genoma neandertal, i també hi ha material complementari sobre el tema en un altre enllaç –de cent setanta-cinc pàgines!!. Pàgines que encara jo no he llegit perquè vull imprimir-m’ho i no he trobat temps.
Resumiré, amb el meu xicotet coneixement científic, el que va dir: segons sembla hi hagué hibridació en l’Orient Pròxim, entre els neandertals i els humans del nostre tipus, cosa que ja havia comentat però que no havia situat espacialment. Bé, el que han comparat són les seqüències dels gens d’humans actuals i de neandertals, i han vist, amb sorpresa (els resultats amb sorpresa són els que fan avançar la ciència) que els humans actuals no africans comparteixen més variants genètiques que els humans actuals africans. S’assemblen més, vaja!
D’altra banda, els neandertals, que s’originaren a Europa, després estengueren la seua àrea de distribució, i molts científics nomenen aquest procés, amb el mateix enginy que demostraren per a nomenar la hipòtesi  de la procedència africana de l’Homo sapiens, de l’Out of Africa a l’Out of Europe. De fet, estan buscant a Sibèria possibles restes dels neandertals que, pressumiblement, hagueren pogut seguir les migracions d’altres animals de l’època: mamuts, rinoceronts peluts…
El problema, com sempre, és l’existència de polimorfismes ancestrals. Que què és açò? Doncs l’existència de variants genètiques ja en l’ancestre dels neandertals i dels Homo sapiens. Que per què és un problema, per a respondre hauria d’haver estudiat el que encara no he estudiat i ja és hora. Sí, senyora, l’hora de refer apunts i posar les idees en clar s'acosta.
Respecte a la contaminació de les restes, la cosa ha sigut més complicada del que jo pensí. Perquè també l’ADN dels propis investigadors podien contaminar la mostra.
A més, han estudiat l’ADN mitocondrial (el mitocondri té informació genètica, també, no sé si ho sabíeu, i és resultat d’una simbiosi). Aquest prové sempre de la mare. En aquest cas, no compartim cap variant genètica mitocondrial.
En resum, de l’u al quatre per cent dels genomes de la gent d’Euràsia provindria dels neandertals.
I un xicotet comentari: vaig llegir -no sé on ara mateixa- un escrit que demanava que no utilitzaren la paraula neandertal per insultar o menysprear algú - quan el que volem dir és que és curt d’enteniment o no mostra cap tipus de sensibilitat, i la cosa la podríem estendre més, perquè:  no utilitzem també la paraula animal de la mateixa manera? animal de séquia, més animal que una haca…
Si no aneu a fer cas dels amics dels neandertals, penseu que ara haureu d’anar en compte: també vosaltres teniu un poquet de neandertal!

Enllaços d'interés: 1, 2, 3.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada