La xiqueta, ahir, de sobte, celebrant un aniversari es posà trista: tenia ganes, diu, de plorar. Hui també, i ha volgut estar al braç d'una monitora, encara que ha mantès el plor i la tristesa. A. em diu que és molt dur, que algú tan xicotet tinga ja eixa càrrega emocional, que no puga viure amb els pares, que sàpia que la mare no vol que el pare estiga amb ells, etc. Quina sort hem tingut alguns: uns altres comencen a saber què és la vida des de ben xicotets.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De.. Mostrar tots els missatges
divendres, 9 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)