Un propòsit, una insistència

He fet tard per desitjar el que volia aquest any, les veles del pastís s'apagaren abans que poguera pensar en allò que em faria feliç, o en allò que tinc, o en allò que em manca. El fet és que vaig llegir els desitjos de bloguers i d'amics i em donava peresa escriure sobre això. Em donava peresa, un altre any, i ho vaig deixar anar: fins que l'agulla passà les dotze i el temps dels desitjos havia acabat. O no? 

 al fons, la mar

Si alguna cosa haguera escrit el dia trenta-u, o el dia vint-i-set, o el dia d'avui, sobre els desitjos, hauria escrit sobre el meu avi. Tots els anys sap que li costarà vendre la taronja, que no guanyarà prou diners, que hi ha dies -com l'altre dia- que dirà, ahí s'ho engula tot la terra, mentre alça el braç com una sentència. Això ho sap, i tanmateix, tots els dies cuida dels tarongers. Jo vull alguna cosa semblant, un propòsit, una insistència...