dimecres, 29 de desembre del 2010

Hi hagué temps per a un desig, si haguera sabut què desitjar

Hoy a los treinta vi
Los árboles fulgurar levemente
Como las velas de un pastel
Mientras el sol descendió en el firmamento
Un destello momentáneo
Pero hubo tiempo para un deseo
Antes de que se extinguiera la luz
Si hubiese sabido que desear
Como alguna vez debí saberlo
Inclinado  sobre el limpio mantel
Iluminado por las velas
Para apagarlas de un solo soplo

Donald Justice 

Volia un vestit a mida, un tros de tela que em tapara el buit, una pluja que no em travessara, un hivern amb sols invencibles, un passeig pel camp tu i jo muts, una insistent persistència de viure. I davant del pastís, abans de bufar les veles, un instant per a un desig, si haguera sabut què desitjar.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada