Tu ausencia ha llegado a atravesarme
Como el hilo a una aguja.
Todo lo que hago está cosido con su color.
Migración, de Merwin.
Va créixer la garrofera i una arrel obrí escletxa al pou. Ell havia anat tots els dies, a boqueta nit, a llançar una pedreta per veure quin soroll feia. Cada dia diferent. Tenia temps, tot el temps del món. S'enfilava cap amunt, més enllà del taronjar. La terra i el cel s'obrien rojos. Anava a la mateixa hora i parava l'orella. Repetia el moviment, deixava que el temps també caiguera al pou.
Més tard, tallàrem la garrofera. Ningú recorda quin soroll feien les pedres quan queien dins.
Que bonic! "deixava que el temps també caiguera al pou" ... M'agrada molt!
ResponEliminalavidatevidapròpia
També a mi m'agrada, i molt. Com tots els que estàs regalant-nos aquests dies --amb el seu aire de... melàngia tardorenca?
ResponEliminaGràcies i endavant!
una arrel obrí escletxa al pou
ResponEliminaMoltes gràcies!!!... Bonica, bonica és la garrofera i sí, es podria dir melangia :)
ResponEliminaMil gràcies benvolgut anònim! Ja deia jo que no em sonava bé, hehe.
Sóc un de tants que han crescut pegant voltes a una garrofera :) Esta també la van tallar...
ResponElimina