Tinc la sensació en els estudis que estic fent ara i en altres coses que m'estan passant, que no solament hi ha poques hores al dia sinó que hi ha -en el meu cas- poca constància i poca força. Ara em veig dins d'una casa enorme que he d'administrar: comprar el necessari, netejar, posar ordre. Aquella tendència meua a la dispersió està sent més acusada i és possible que siga perquè s'aprope l'hivern. Ara fullege un poemari ara un altre ara entre als Inicis de la Vida ara faig tard a exàmens i cites ara comence i no acabe.. Un psicòleg contava l'altre dia que quan allò que se'ns demana està molt allunyat d'allò que ens veiem capaços de fer apareix l'ansietat i com a remei d'aquesta, l'abandonament de les tasques. Em veig com un xiquet que ha de resoldre un problema de trigonometria sense haver entès mai què és el sinus o el cosinus. Mirant al full, llegint l'enunciat, movent el llapis entre els dits, fins i tot, mossegant-lo. A la paret segur que hi ha un rellotge, i per molt que el mira, les busques no atenen a súpliques.I a mesura que passa el temps, sent com si aquest li trencara a dintre el vidre del rellotge.
"Tranqui"!! és normal que et sentigues així, ja que has acabat una etapa estudiantil i n'has començat una altra molt diferent. Des de La Marina, que encara que tu ho trobes lluny, estic molt aprop (et tinc "in my mind" jejeje) t'envie molts ànims. Jo confie en tu! ja ho saps! i no t'oblides de que eres molt capaç de superar amb éxit aquesta etapa i qualsevol que et toque viure!! ;)
ResponEliminaMolts besets i moltes gràcies M.!
ResponElimina