A casa, on no han sigut lectors de poesia, hi ha dos poemaris que són heretats: País, de Blas de Otero, i Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. M'agradaria recordar millor a quina edat caigué en les meues mans el d'Estellés, el llibre editat per 3 i 4: les tapes velles, d'un blau groguenc, tacades per totes les bandes, i les fulles aspres pel pas dels anys. Tinguí sort de trobar-me'l per casa, sigué un començament.
Hi ha llibres que puc perdre, fins i tot els que he llegit, rellegit, tocat, olorat, passejat, fullejat; el mal no seria greu. Hi ha llibres, com eixos dos que he esmentat, que no puc perdre, seria un desastre, un plor, no podria substituir-los. És difícil dominar l'art de perdre, eh?
LA COLLITA
Passen els dies, i pengen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i renten
la sang en les estovalles.
Passen els dies, i creixen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i deixen
silenci i pols per on passen.
Amb el silenci prosperen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Els greuges i les ofenses,
el repertori de faules.
Passen els dies, i deixen
quallat l'oli de les llànties.
La por en les cantoneres,
la sang rebentant els cànters.
Amor amunt, van i vénen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i deixen
caure insults i caure pactes.
Passen els dies, i pengen
les llàgrimes en els arbres.
En els arbres, en el vent,
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Vicent Andrés Estellés.
A ma casa van ser lectors de poesia fa molts anys: Miguel Hernández, Antonio Machado, Jorge Manrique, Bécquer, Blas de Otero també... I aquesta edició del llibre d'Estellés amb tapes blaves i eixa espècie de segell estampat enmig. Sempre m'he estimat molt aquest llibre i perdre'l em fotria sobre manera. Quan pregunte d'on el van traure ningú ho recorda.
ResponEliminaI jo de tant en tant l'agafe i llig això de no hi havia a València...
Grans poetes els que anomenes, Josep Lluís, jo diria que menys Bécquer ;)
ResponEliminaSí, suponc que són de la mateixa edició, els nostres respectius i estimats llibres.
Jo sí que sé d'on ve, el que tinc a l'estant :)
Gràcies pel comentari!
El divendres dia 3 per la nit, una associació cultural del meu poble li va fer un homenatge a V. Andrés Estellés. Allí es on em vaig assabentar de que el poeta de Burjassot va estar al meu poble (Teulada) varies vegades i va quedar tan meravellat (no se si hui en dia ho estaria jejeje) que li va dedicar un poema.
ResponEliminaPerò si te vera a tu, ara, segur que et faria un poema!
ResponEliminaC.