Em solen agradar les pel·lícules que insinuen més que mostren, que fan preguntar-te: però què passa ací? Alguna cosa els passa als personatges, alguna cosa passa que ningú em diu! No és un desconcert total, no, sinó més bé el mateix desconcert que sentíriem si un dia ens colàrem en casa d'algú: hi hauria certs silencies, certs diàlegs que no entendríem fins que, a poc a poc, acabaríem sabent coses del passat, i aleshores tot encaixaria. Açò és el que passa amb Jindabyne, la pel·lícula del dijous.
Es podria resumir així, la pel·lícula: dins de la quotidianitat, un fet estrany, una actitud que pot alçar suspicàcies, trau a la llum els problemes, les frustracions. Pot ser també que el fet no siga massa important (que no és el cas) i que, per alguna raó, els personatges li'n donen, d'importància.
Buscant informació sobre la pel·licula, me n'he assabentat que és un conte de Carver, i la veritat que mentre mirava la pel·lícula, vaig trobar alguna cosa familiar. Ja parlí de Carver en un altre apunt, de com era capaç de descriure relacions personals, afectives, amb quatre diàlegs i quatre coses no dites. I també, que el mateix conte fou tema per a la pel·lícula Vides creuades, que vull veure fa temps.
A més del paisatge- Jindabyne és un lloc de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia-, també té al seu favor els actors, en especial, els dos principals, que tant m'agraden.
Gràcies, com sempre, pel suggeriment cinematogràfic (i literari). Anotat queda.
ResponEliminaAustràlia és un (altre) dels meus viatges somniats: cada vegada que m'arriba a les mans alguna Cypraea d'allà (de NSW, però també de Queensland, o de Kalbarri o de Tasmania...) m'ho recorde... Pel moment, però, seguirem somniant. Que tampoc està tan malament.
De res, jo crec que és una bona pel·lícula... I Carver: val molt la pena!
ResponEliminaSí, jo tinc un amic que hi anà, i bé, les fotos són impressionants... No sé si té cypraea, que no t'estranye que ne tinga alguna, ja li ho diré :)