Per veure la pluja d'estels, vam triar anar al Garbí, a la Serra Calderona. Des de les onze i mitja fins les dotze mitja o la una, no recorde bé, solament vam veure l'incendi de cinc o sis meteors -segons a qui preguntes, seran uns pocs més o uns pocs menys, perquè hi hagué algú prou fava com per no mirar el cel durant tota l'estona. Així, més que pluja, fou plovisqueig d'estels. També és de veres que el cel estava una miqueta emboirat, i que ni encara en la muntanya, ens trobàvem en la foscor total, atès que els pobles o la capital, ens feien llum. Has de fugir un poc de l'asfalt per adonar-te'n de la contaminació lumínica.
El fet d'anar-hi m'ha encuriosit sobre aquest fenomen, i he trobat aquest molt bon article, força entenedor. D'altra banda, també he buscat informació del Garbí, lloc familiar i estimat, on ja tinc ganes de tornar-hi, si pot ser realitzant una ruta fins al cim d'uns sis-cents metres, com vaig fer l'any passat, i de dia, sense que calfe massa el sol.
Web per visitar sovint
Web per visitar sovint
Em sap molt de mal desil·lusionar-te, però el que vas vorer són les conseqüències del darrer "càstig de focs artificials" a la maleïda dàrsena del port de València. Bé, bromes a banda, una pena no tinguéreu millor cel. Bona la web.
ResponElimina:)
ResponEliminaNo t'"astranye" perquè a algun poble d'a prop, hi havia festa... sentíem un altaveu.
De totes les maneres, els quatre estels que vérem foren aprofitats! :)
Coralet