Sempre està bé acabar el dia amb una pel·lícula: Scoop l'he vista, més per coincidències que per desig concret de tornar-la a veure, unes tres vegades, sense comptar la d'ahir. Pot ser no siga una gran pel·li, però em posa de bon humor (i d'aquest en necessitava ahir). M'agrada l'actriu principal, que, a més de sensual, és bona intèrpret, m'agrada també l'actor i els diàlegs.
Hi ha algunes pel·lis que tornaré a veure i algunes altres que descobriré. Tinc ganes d'anar-hi, asseure'm a la fresca, amb bona companyia, riure'm a l'aire lliure. El cicle, realment per a mi començà el dilluns passat, quan aní a (re)veure Misteriós assassinat a Manhattan, al claustre de la Nau. No hi havia prou cadires, i uns quants ens asseguérem a terra. Quines coses, no?, estar assegut al sòl del claustre, cara a una pantalla, gelant-te el cul i rient...
És que el Woody Allen sap molt dels sentiments, que semblen ser una mena d'endorfines que us permeten, als humans, relacionar-vos via instint amb la realitat, ja que la raó moltes voltes hi us allunya. Ja se sap, l'home és una animal racional i això no té remei. Impagable els moments en que aplaudint-li, els aristòcrates, els jocs de mans amb cartes, el Woody s'ho agreix dient-les: "gràcies, gràcies, són un exemple per a la seua raça".
ResponEliminaAh sí!
ResponEliminaA mi també m'agrada molt el final...
"sou un grup excepcional, ho dic de veres, no vos sentiu inferiors per estar morts... mai es sap el que pot passar... "