A la voreta del mar
hi ha una donzella
que broda un mocadoret
per a la reina.
Quan és a la mig brodar
li manca seda
gira els ulls mirant la mar
veu una vela
-Mariner, bon mariner
què em porteu seda?
-De quin color la voleu
blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo
que el cor m'alegra.
La donzella entra en la nau
tria la seda
mentre va mercadejant
la nau pren vela
Amb el cant del mariner
s'ha adormideta.
I amb el soroll de la mar
ella es desperta
-Mariner, bon mariner
torneu-me a terra.
-Això sí que no ho faré
que heu de ser meua.
De tres germanes que som
jo, la més bella,
l'una casada amb un duc
l'altra, comtessa,
i jo, pobreta de mi!
marinereta.
No sou marinera, no
que sereu reina,
que jo sóc el fill del rei
de l'Anglaterra, de l'Anglaterra.
A la voreta del mar
hi ha una donzella
brodant un mocadoret
arribà a ser reina, arribà a ser reina.
Lletra agafada del disc que estic sentint: Els pabordets i Grup Carraixet. La denteta de llet.
Ho he penjat divendres 23, però aquest borinot de blog segueix l'horari de Boston...
ResponEliminaLa meua avia (que era valenciana del carrer del Túria, tot i que va viure quasi sempre a Alcoi) me la cantava en una versió més curta però molt pareguda... A mi em cridava l'atenció això de "Jo vermelleta la vull", i ella em deia "és que en València roig també es diu vermell". Gràcies pels records!
ResponElimina(per cert, el refredat bé?)
Sí, jo també m'havia fixat en això de vermelleta, no tinc ni idea, però potser abans per ací es deia vermell també...
ResponEliminaEl refredat m'acompanya, però el mantinc a ratlla :)
gràcies per passar-te per ací!