No quedar amb C. ahir finalment no va tindre un mal resultat: a la tele vaig trobar què mirar i això, ja ho sabeu, a vegades és molt difícil. No recordava quin any vaig veure l'última part dels Contes de les quatre estacions, i he hagut de buscar-ho a internet: al 98. O siga, que és possible que vera la pel·lícula tant en el 98 com en el 99. Fou, des d'aleshores, que vaig voler veure les altres pel·lícules de la sèrie de Rohmer, i també, més coses d'aquest director del cinema. Anit, per fi, vaig veure l'anterior al Conte de Tardor, Conte d'estiu, que va a joc amb l'estació en la que estem. La pel·lícula també podia anomenar-se Amor d'estiu: em va fer gràcia que els personatges digueren diverses vegades que algú, o ells mateixa, buscaven una nòvia/un nòvio per a estiu. I és que ja es sap, a l'estiu tot el món viu, i qui no viu, vol viure: l'estiu i l'amor.
He llegit ara algunes coses sobre la pel·lícula i en diuen coses com: és una de les pel·lícules més físiques de Rohmer. Supose que l'estiu també és l'estació més física: ensenyem parts del cos que normalment queden tapades pel fred. També en diuen: emotiva, tendra, una de les millors... Sí, a mi també m'ho semblà: tendra, sobretot. El xic protagonista, d'altra banda, és molt atractiu, i juga, encara que no sé fins a quin punt és joc o és innocència, a semblar un desastre en les relacions amb les dones. De les xiques, de seguida, vaig triar la meua preferida: bonica, intel·ligent, clara...Margot.
També té interés el paisatge: Dinard, a la Bretanya, i les cançons de mariners que donen a la pel·lícula una bella banda sonora, com el soroll de la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada