Assaig general, menys de vint-i-quatre hores per a un adéu i una festa

Per fi, hui hem fet l'assaig general. Això significa que hem anat al col·legi dels grans, i hem ballat la cançó del waka-waka. Ens ha eixit molt bé, sobretot perquè els he vist contents. Tots els dies d'aquesta setmana dient-los que quan u balla ha d'estar feliç, li ha de fer feliç moure el cos, i que sinó ens ho passem bé ballant el waka-waka, doncs no el ballàvem, i aquest matí, per fi!, m'ha sorprés l'alegria. Quan fan els exercicis de les fitxes, i els costa, i no els entenen, supose que no m'importa que no siguen feliços: han d'esforçar-se, han d'aprendre. Però ballant amb cares serioses! Això sí que no. I veges tu per on, hui els xiquets que menys es bellugaven els altres dies, movien l'esquelet amb un gran somriure. Tal vegada perquè hi havia gent asseguda mirant-nos, tal vegada perquè duien ja la vestimenta, la cosa ha anat bé. 

Els altres playback, els dels xiquets més majorets, m'ha dut records. Estan sempre les que ballen molt bé, es saben els passos, estan a la primera filera, guien a les altres. Estan també les que es saben els passos però no tenen, encara, massa gràcia per ballar. Estan també les que no es saben els passos i miren a les altres, per no perdre's. Jo no diré de quin tipus era.