L’indi de pell bruna s’acosta a mi, i en anglès, em diu si jo sóc eixa xica que l’altre dia anava en el tramvia, la que els explicà, a d’ell i a un altre, el que havia dit una dona en veu prou alta perquè ells ho volgueren saber. La dona en qüestió era d’uns seixanta, que portava un xiquet assegut en un carret, i el problema estava en què havia introduït deu euros en la màquina de treure bitllets i se l’havia engolit. El que volia era acostar-se al conductor del tramvia (i per aconseguir-ho, xafà uns quants peus amb el carret) i esbrinar si era o no el seu nebot qui conduïa per contar-li el problema. És un home o una dona?, pregunta. L’indi, que solament entén eixa part, construeix la teoria: ho vol saber perquè les dones condueixen pitjor. Bé, ja dóna un poc de ràbia, l’indi de pell bruna, però tornem a d’ahir.
Li dic yes, yes, sóc jo la mateixa xica. Després coincidim al tramvia: ell espera que cancel·le el meu bitllet, puja al mateix vagó, em pregunta si es pot seure al meu costat. Yes, yes, dic i pense: ja està, ara hauré d’escoltar-lo i traure a passejar el meu anglès de la prehistòria. És bastant curiós, aquest indi, i no puc evitar un cert rebuig cap a d’ell. No entenc algunes coses que diu però, tanmateix, educada com sóc, responc yes yes, com si hi haguera comunicació entre els dos. Duu deu mesos a València i no parla espanyol, no li interessa, segons sembla, parla més fluid en anglès. Crec entendre que hi ha gent a la que li molesta que parle sempre en anglès. No em diga?
Em pregunta si he estat algun país asiàtic, davant la negativa, em pregunta si he viatjat. Quan li dic, que entre altres països, he estat en Portugal, ell respon: però Portugal és com Madrid, diu, és com la germana d’Espanya. Bufit, aquest segur que no sap que jo parle una altra llengua, que ací es parla una altra llengua que no és l’espanyol. Quina peresa, aquests tipus de persones. Tanmateix, també jo pose en sacs molts països. Eixa mania, per ignorància i desinterés, que tenim els humans d’homogeneïtzar el desconegut: Àfrica, diem, i ens quedem tant tranquils. No hi veiem diferències, i tant tranquils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada