Desbrostar versus desmondar (o conflictes al voltant del camp, a La Marina)

- Parla V. : L'altre dia li dic a B., estiguí desmondant els ceps (diu els ceps d'una manera que no acabe d'entendre'l, un so estrany amb la s i la c, també M. ho diu així, la teuladina que està asseguda al meu costat)  I em diu, desbrostant, voldràs dir... Pos no, quan tu ho faces, serà desbrostant, el que jo faig és desmondar!

- Però què és, pregunte jo.

- Parla M. : Llevar les fulles i les branquetes finetes que no tenen raïm... les mondes...

- Ai, clar, vosaltres parleu de raïm...

- La brosta és tota la mala herba del camp, d'un cep desmondes, d'un camp, desbrostes...

- A Teulada (Teulà, com tota la vida...), s'ha dit tota la vida aixina...

M'entren ganes de preguntar-los si ho han buscat al diccionari, el que sí que pregunte és quant de temps és tota la vida, expressió que em recorda els meus avis (guelos, com tota la vida). La conversa, entre rises continua...