La meua àvia entrà al magatzem i em deixà un moment sola en la tenda. Esperàvem mon pare. Potser eren les set del matí, o un poc abans o un poc després. No sé si esperàvem mon pare o ma mare, realment. Va ser el temps en què jo em quedava a dormir amb els meus avis, quan encara vivien a Massamagrell.
La ràdio estava encesa i varen anunciar la mort de Lola Flores. Quan tornà la meua àvia, de seguida li ho vaig dir. Güela, diuen que Lola Flores s'ha mort. Ella, tan propi d'ella no creure's el que les xiquetes diuen, em respongué: què dius, què se va a morir.
Ja fa 15 anys? I llavors jo ja no era una xiqueta O_o!
ResponEliminaTu encara ets molt xiqueta, Mariko ;)
ResponElimina