Està clar que no sols el món de l'alpinisme premia el primer. Moltes coses giren al voltant de la cursa i de la comparació amb els altres: que qui és més bella, que qui és el primer per a la beca. Respecte a la concessió de les beques, em sembla bé que hi hagen prioritats, com també a l'hora d'accedir a qualsevol treball, la decisió (si tot funciona bé) es basa en la comparació; el problema és que comences a perdre't a nivell personal si et valores en funció de les comparacions.
A un esport èpic com l'alpinisme, no deuria importar tant qui és el primer (home o dona) en coronar els vuitmil, l'acció realitzada resulta tan espectacular (ja ho és solament pujar un vuitmil, una muntanya difícil, un ascens esgotador, al límit sempre de les possibilitats humanes) que no entenc com un repte personal ha esdevingut un repte entre dos persones, amb acusacions de frau per una part i posteriors penediments. He seguit amb interés les notícies publicades sobre la cursa dels vuitmil entre l'espanyola i la sud-coreana, i com que el diari que més he llegit aquests dies és espanyol, he notat un cert menyspreu per la coreana, fortament criticada per alguns alpinistes, pel circ mediàtic muntat al voltant de cada cim aconseguit. Segons diuen, havia d'esperar el temps idoni perquè la televisió poguera retramenstre l'últim gegant coronat -l'Annapurna- en directe. La qüestió és que hi ha molts nostàlgics que veuen amb tristesa i desànim com els ascens a les muntanyes giren al voltant de patrocinadors i retransmissions, com, la muntanya pren cada vegada més el color banal de qualsevol lloc turístic.
Però dins d'això, de la suposada pèrdua dels valors de l'alpinisme -eixe cara a cara íntim entre la muntanya i aquell que vol arribar al cim- encara hi ha històries de superació, d'hòmens i dones que fixen el seu objectiu milers de metres més dalt i ho aconsegueixen, de victòries que res tenen a veure amb qui arriba primer sinó solament -i és prou- qui arriba. Com el que despús-ahir passà a l'Annapurna, quan Horia Colisabanu, company de l'expedició que acabà amb la vida de Iñaki Ochoa de Olza, va coronar, per fi, el seu vuitmil més important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada