Herois

Cadascú té els seus herois, eixes persones que admira per qualsevol cosa. A mi m'agraden especialment les persones que demostren una ferma voluntat en aconseguir allò que es proposen, ja siga ser cantant com tindre una família. A vegades admirem a aquell que posseix allò que nosaltres no tindrem mai, allò que ens costa massa tindre, allò que està massa lluny de la nostra naturalesa, que pot ser per ser massa pereosa, no té prou en una vida per apropar-se suficientment a l'ideal.

L'heroi, en el meu cas, sovint és un heroi imaginari. Thea Kronborg, la protagonista d'una de les primeres novel·les de Willa Cather, em sembla que passarà a ser una de les meues heroïnes. Com sol passar en les novel·les d'aquesta escriptora americana, les dones són fortes, resolutives, dones que naveguen en un món d'adversitats i solen, menys en un cas que ara recorde, eixir victorioses.
Avui he llegit un article sobre altre tipus d'herois, herois ben reals. Acostar-se a ser com ells, almenys en eixa part, no costa massa. El cost, depèn, segons sembla, de la sort (de l'actuació o no de l'Agència Tributària). Són els que, continuant amb el moviment d'insubmissió (els insubmissos formen part també dels meus herois), lluiten pacíficament contra les despeses militars per part de l'Estat. Objecció fiscal, diuen. Perseguits, com he dit, segons la sort, per Hisenda. Gent que pensa que la defensa de l'Estat no té perquè passar per la defensa militar. Gent que fa possible que el món puga esdevindre, algun dia, un lloc més feliç.