Juan, l'alcohol, el fred, la mina i les bèsties

Juan és un home de setanta anys, però n'aparenta menys. Té el cabell curt i tot blanc, porta ulleres fosques, com si ací i amb aquest oratge es necessitaren ulleres de sol. Jo ja sabia d'ell, però encara no l'havia vist.

Una nit d'aquest hivern passat, quan el termòmetre arribà a marcar menys sis o menys set graus, ell, borratxo, arribà trontollant a casa, i tal com va entrar, es gità al llit vell de la caravana (perquè, sí, a més de mil metres ell viu en una caravana). Quan s'alçà va notar com si li clavaren ganivetes oxidades als dos dits grossos del peu, que havien pres un color definit entre el blau i el violeta, i coixejant anà fins la casa de Carmen, ramadera, que és l'única que de tant en tant cuida d'ell. Anaren- Carmen, Juan i el germà de Carmen- a l'hospital perquè ja estava clar el que passava. Per culpa de l'alcohol se li va oblidar tapar-se i encendre's l'estufa i se li havien congelat els dits. Quan el metge li va dir a l'infermer que pot ser caldria tallar, Juan, que estava a la llitera, alçà el cap i digué: aquí no se corta nada! En efecte, no es va tallar res, no crec que pel crit de Juan sinó perquè al final no calgué. Ho conta rient-se, si hay que cortar esto (i simula un ganivet que talla el coll) primero al menos un cubata!

Juan treballà fins els quaranta anys a una mina, explica que és igual que el metro, hi ha galeries i direccions, hi ha la roca. S'ho deixà perquè començà a caure-li el pèl, una malaltia de la que no sap el nom, però que li canvià la vida, perquè a partir d'eixe moment féu la vida a dalt, com ell diu. Així ara ajuda a cuidar les vaques solament alguns matins, perquè ja està jubilat, però trenta anys els ha passat cuidant les bèsties (traducció de las bestias, que és com ho diu ell): donant menjar per a les vaques, netejant els estables. Ara es sol emborratxar prou sovint, i no sé com arriba fins un altre poble, segurament Ortedó, on sí que hi ha bar i alcohol i companyia; no sé si hi haurà alguna bona ànima (que alguna ha d'haver) que l'arreplegue i després el torne a pujar a Vilanova; no crec que siga Carmen, perquè ella pateix per la seua tendència a beure massa.

Juan diu bujero en volta de agujero quan explica com mata els gossets fills de la gossa que l'acompanya fa més de deu anys. Cada primavera li nota la panxa més grossa i sap que aquest any també haurà de soterrar els cadells quan encara no han obert els ulls. Aquest any creu que no ho haurà de fer, pot ser la gossa ja siga massa vella.
Juan diu que abans es queda ell sense menjar que els seus gossos pateixen fam, i darrere dels vidres foscos crec veure com li brillen els ulls.