Carraixet és un barranc que naix a la Calderona i passa pel meu poble (barranc que separa Tavernes d'Almàssera) però també és un grup de música, nou i vell alhora. Vell perquè, com dirien si fóra un grup de rock, el seu líder -Lleonard Giner- va morir el 2005, nou perquè són les filles les que han continuat amb el projecte que començà fa més de trenta anys. Sé poc de les dues coses: del Carraixet barranc i del Carraixet grup. Malgrat viure en un poble lligat als dos Carraixets, la meua ignorància sobre el tema és tan gran que hauria de sentir certa vergonya, però ara ja no em sent amb forces per tindre vergonya per res, que em van apareguent més arrugues i més indecisions, i el mal ja està fet: no he sigut una xiqueta de poble, i això m'entristiria si no tinguera altres coses més greus que m'entristeixen.
Després d'aquesta exposició emocional, volia escriure algunes coses. Recorde a Lleonard creuant el seu carrer, dirigint-se a sa casa, mentre jo passava per l'altra vorera (i és eixa la imatge que em ve al cap quan pense en ell), recorde vagament un concert un estiu de fa anys a les festes de Tavernes i alguna conversa amb els meus pares sobre l'oblit immerescut que l'Ajuntament de Tavernes fidelment alimentava (com si fóra un germà menut de l'Ajuntament de València) al no contractar el grup per a cap festa del poble (a Tavernes fa anys que governa el PP). I entre eixos records el més dolç: a un sopar a mitjan agost (quan la festa s'instal·la al costat de ma casa en forma de casetes de menjars i un cadafal per a qualsevol grup que complisca la llei cada any pitjor que l'anterior) com dic, a un sopar i en una nit calorosa, jo em trobí asseguda al costat d'una de les filles de Lleonard, Mari Giner, parlant-me dels seus veïns -i jo morint-me de la risa- o de Bola de Drac, perquè sí, senyors i senyores, estava, sense jo saber-ho fins aleshores, davant de la veu en valencià de Son Goku.
Després d'aquesta exposició emocional, volia escriure algunes coses. Recorde a Lleonard creuant el seu carrer, dirigint-se a sa casa, mentre jo passava per l'altra vorera (i és eixa la imatge que em ve al cap quan pense en ell), recorde vagament un concert un estiu de fa anys a les festes de Tavernes i alguna conversa amb els meus pares sobre l'oblit immerescut que l'Ajuntament de Tavernes fidelment alimentava (com si fóra un germà menut de l'Ajuntament de València) al no contractar el grup per a cap festa del poble (a Tavernes fa anys que governa el PP). I entre eixos records el més dolç: a un sopar a mitjan agost (quan la festa s'instal·la al costat de ma casa en forma de casetes de menjars i un cadafal per a qualsevol grup que complisca la llei cada any pitjor que l'anterior) com dic, a un sopar i en una nit calorosa, jo em trobí asseguda al costat d'una de les filles de Lleonard, Mari Giner, parlant-me dels seus veïns -i jo morint-me de la risa- o de Bola de Drac, perquè sí, senyors i senyores, estava, sense jo saber-ho fins aleshores, davant de la veu en valencià de Son Goku.
Tot açò ve per dues coses, de les que solament comentaré la segona: Carraixet grup ha dut endavant un altre projecte: Els pabordets. Es tracta d'un disc de cançons infantils valencianes cantades per xiquets i xiquetes que tenen molt a veure amb la família Giner -no vos perdeu aquest vídeo que vos enllace-. Jo ja el tinc encomanat, i això que no tinc fills, a què espereu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada