Y excitado por aquella inmensidad líquida y aérea, refulgente de luz y resonante de recias voces, la montaña le pareció pequeña y sonrió ante el recuerdo de las peleas con su padre, que no quería resignarse a verlo más enamorado de los montes que del mar.
Aquests dies passats a la muntanya, me'n recordava de Bernhard, del que d'ací poquet respresentaran una obra seua al Musical. Me'n recordava perquè a dies m'imaginava vivint a pagès, fent formatges o cuidant del blat, lluny de la cobertura de mòbils però no de l'aigua calenta a la banyera, de la llum elèctrica, o de l'ordinador. Una vida de llauradora amb lectures i visites de tant en tant a la ciutat. Bernhard odiava el camp, odiava una vida sense obres de teatre i òpera, sense tertúlies (sense dinamitar les tertúlies), o això és el que volia fer creure, que mai es sap. El cas és que no sé en quin dels seus llibres (tots en el fons el mateix, discursos sobre els mateixos temes) parla d'una parella, amics tots dos, que marxen de la ciutat, on si no recorde malament eren cantants d'òpera, o en tot cas, en la ciutat éson tenien una àmplia vida cultural al voltant del teatre i la música, i comencen una nova vida com a formatgers. Les paraules de Bernhard són categòriques: per a d'ell, preferir la vida al camp quan un pot veure La Flauta Màgica en diferents versions o prendre un cafè mentre es llig o es mira el trànsit rere una finestra de vidre d'una gran ciutat, és digne de menyspreu. No sé si la història és real, si tingué aquests amics i si aquests amics arribaren a llegir la novel·la on els acusava de tancar la porta a la intel·ligència i a la cultura, i si -ho dubte- després continuarien sent amics.
El cas és que sempre he dit que m'agradaria -que no siga per demanar- tindre cases en diferents parts del món, i si no és possible, alguna en la muntanya, alguna davant la mar, alguna en una ciutat que m'estime. Però passen els anys, i a part d'estar on estava, em dic que vullga o no, una ha de decidir: si mar, muntanya o ciutat.
definitivamente jo voldria viure al mar o la muntanya i deixar la ciutat per recarregar cultura, i voltar a fer formatge mentre escolte la flauta màgica..treballar en alguna cosa manual sempre m´ha atrait amb forÇa..
ResponEliminacom ho tens esta setmana de vesprà¿ demà estaré a la biblio ( dimarts y divendres tambè )