....leta

Una altra amiga, un altre projecte vital. A d'ella la veig prop perquè sempre ens ha unit una semblant visió de la vida, i ací estem, una va fugir d'ella mateixa i d'allò que creia que volien fer d'ella, i l'altrà continuà i ara intenta trobar sentit a allò que ja té i que desitjà no tindre. La conversa sempre s'allarga, però avui la més vella està molt cansada i té ganes d'arribar a casa i gitar-se a dormir, així que com tenen moltes coses que contar-se a penes hi ha silenci en la taula. Sols deixen de contar-se coses importants quan ve la cambrera a preguntar què volen o amb els plats, o quan comenten com de bona està la crema d'alls porros.
Massa temps entre dinar i dinar, es diuen, massa temps i ara hem de fer repàs i assegurar que no ens deixem res que voldríem que l'altra sabera, que sabem que contar-ho no ho cura, però com recomforta que l'altra escolte, que l'altra semblant, propera, amb una vida molt diferent, però amb el mateix tedi, la mateixa lluita contra el tedi i la vida mísera, que açò és una merda, en realitat, es diuen, que millor haguera sigut no nàixer, que l'altra ens escolte els problemes, la queixa i les il·lusions.
Tenen por, també, massa sovint la por de la xiqueta a la foscor se'ls instal·la al pit i no les deixa respirar, i açò és una merda, es diuen, però jo crec que se'n sortiran.