Cadí-Moixeró

Segons la Flora del Parc Natural del Cadí-Moixeró, les alzines que trobem són de la subespècie rotundifolia, les nostres benvolgudes carrasques, però sempre s'ha de tenir en compte que hi ha gèneres, com és el cas del Quercus on la hibridació pot ser freqüent.

A mi em costa distingir-los, he de sincerar-me, els cursos que he fet de botànica m'han omplert de curiositat però la veritat, no sé si per un esforç minse o una memòria de poca durada, moltes coses que sabia, ja no les sé. O com diuen, això vol dir que no les ha sabudes mai. Tanmateix, tampoc importa massa. Mirem l'arbre i apreciem-lo. El color terròs de les fulles dels roures que encara no les han perdut, això junt al verd dels pins i el color de les abundants boixeres verd obscur lluent o boixeres ja de fulles ataronjades (crec que no havia vist abans tanta quantitat de boix, i tampoc recorde eixe color cridaner...). També són abundants els rosers de bosc (ara amb les branques pelades i pocs fruits "tapaculs", com diuen a la guia- d'açò ja en parlaré altre dia) i els ginebrons, Juniperus communis, arbust que en els territoris de més al sud, sense tanta altura, és reemplaçat per l'espècie oxycedrus. Si aquests dos arbusts no estan en fruit (no són fruits realment, sinó gàlbuls) també es poden distingir fàcilment perquè la fulla, acicular, presenta en el cas del primer una banda blanca mentre que l'altre en té dues. En el cas en què tinguen ja les llavors, els gàlbuls del primer són blavoses mentre que el segon prenen un color rogenc.

Així he caminat per aquests bells paisatges, trobant-me amb l'hivern ja suavitzat que ha permès que poguera anar solament amb una màniga, quan venia preparada per a més fred.

M'ha sorprés les altes temperatures ja que la setmana passada per aquestes zones nevà més de cinquanta centímetres, i alguns no pogueren, o no en tingueren de ganes, eixir de casa i així passaren les hores asseguts vora la llar de foc i les estufes de ferro; m'ha sorprés també trobar-me amb tants ullastres, més per la meua ignorància o per la simplificació que solc fer de la natura, que perquè siga cosa estranya.

Moltes plantes ara no estan en flor, esperen, com nosaltres solem esperar, la primavera, solament els pocs ametlers que hi ha per ací ens parlen de l'estació que vindrà.

20/3/10