Tarragona sembla un bon lloc per viure (o tres hores en Tarragona)

Tarragona sembla un bon lloc per viure. El tren arriba retardat perquè ja isqué de València retardat, i davant la meua sorpresa, l'estació no compta amb consigna: hem de carregar amb les maletes en la nostra visita curta però interessant al centre de la ciutat. La part antiga, aquell tros de terra on els romans construïren teatres, cases i circs, és un lloc on m'imagine vivint. Tinc una sensació semblant a la que em dóna passejar pel Carme, la sensació que donen les ciutats no massa grans, o que ens donen eixa impressió, malgrat que a l'antiga Tàrraco faig el que qualsevol turista té el costum de fer: fotografie els llocs més característics, el paisatge, per si de cas no torne, com si això fóra una raó de pes per fer unes quantes fotos. Disciplinada, no tots els turistes ho són, llig algunes coses, per exemple, que el darrer edifici d'espectacles que fou construït pels romans fou l'Amfiteatre, i que aquest, com tots els Amfiteatres, compta amb una grada (càvea) que estava divida en funció de les classes socials. Ara les grades estan dividides en funció dels diners, i en alguns casos, també de la posició social (pensem en els reis). T'imagines açò ple de gent, tots escridassant, i allà baix, el pobre diable, el condemnat, el gladiador, la fera o el cristià vessant la sang que anima al públic a cridar més fort? T'imagines quanta violència? I nosaltres, també tenim alguna cosa semblant? No parle de les guerres, que han existit sempre, sinó de l'espectacle de la sang? Ho tenim?

Però tornem, a l'arena de l'Amfiteatre on es martiritzà el bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, es construí en memòria seua una basílica visigòtica. Sobre aquesta, posteriorment es va bastir una església romànica. Hi queden les restes. Millor no imaginar el martiri dels cristians mentre estem gaudint d'aquest sol, del vent que prové de la mar, del blau a la retina, així que continuem cap al Circ. I jo que pensava que solament hi havia amfiteatres! Quanta ignorància! Pensava que tot tenia el nom d'Amfiteatre: tant els edificis per a les curses de cavalls i carros com el destinat per a les lluites entre persones o persones i animals. A més, els malabars, segons sembla es podien veure a l'Amfiteatre i no al Circ. Del Circ ha quedat ben poc, entre altres coses part de les voltes – i algunes d'elles les pots tindre dalt del cap mentre sopes en algun restaurant del carrer Trinquet Vell. Però qui sap si quan enderroquen els edificis per construir nous habitatges troben sota l'asfalt més runes.Com que d'Història en sé ben poc, i això que vaig tindre un immillorable professor d'Història a l'institut, per explicar-me què feien al Circ, el guia introdueix en la conversa Ben-Ur i el tors nu de l'actor - i fastigós amant de les armes, ho havia de dir- C. Heston.
Una de les coses que paga la pena també veure és la maqueta que reconstrueix eixa Tàrraco que, per les runes que hem vist, costa imaginarMentre escric ara açò em ve al cap la pregunta Tornaré a Tarragona? Però si torne, com diu Spaziani, seré la mateixa? Serà per tant tornar?