He de buscar els inicis de la malaltia que m'afecta els caps de setmana i que s'agreuja els diumenges de vesprada. De menuda, la tornada a casa escoltant els partits de futbol a la ràdio, eixa ràdio on havies de buscar les emissores girant una rodeta, tenien, sense saber encara el seu significat una sensació punyent de malenconia. No volia tornar del joc amb els meus cosins, dels circuits de bicicleta plens d'obstacles i senyals traïdores, dels plats preparats amb arròs -que furtàvem a ma guela-, fang i vinagreta (agret); de les expedicions als camps d'al costat. No volia la posta de sol des del cotxe, veure com els altres cotxes també es movien, tots cap a casa, mon pare conduint en silenci, ma mare també en silenci i jo tenint ganes de plorar. A l'endemà una altra vegada a escola amb el regust del diumenge al secà i l'esperança que el pròxim cap de setmana seria més llarg, no sé com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada