La dona que al 2006, quan jo aní de viatge a un poblet perdut prop de Nimes, tenia vora 80 anys i agafava tots els dies el cotxe per a baixar als pobles on feien mercat i em convidà a un xarop dolç mesclat amb aigua i de sabor a menta (xarop que em parlava de la infantesa de mon pare) i em digué que tornara, si volia amb el que en aquell temps era la meua parella, i que li escriguera cartes (tinc encara la nota amb la seua direcció escrita amb bona lletra), va morir esta setmana passada. Està clar que no vaig tornar ni l'escriguí cartes.
la mort se´ns adelanta..
ResponEliminaNo, en aquest cas mai anava a escriure-li ni tampoc crec que torne.
ResponEliminaUn besot