COMIAT
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes…
-He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
I jo visc en les coses.
Josep Palau i Fabre
La tinta m'empastifa els dits, les venes…
-He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
I jo visc en les coses.
Josep Palau i Fabre
Esborrant missatges antics (un problema que encara no he sabut resoldre: com fer perquè no te s'acumulen?) he trobat aquest poema.
Ja em pensava que tancaves el blog una altra vegada... pero no. Magnífic, el poema!
ResponElimina;)
ResponEliminaSí segurament ho faça, però no sé quan, xé i no trobar-me mai agust del tot!!
primer, no tanques el blog ( si pot ser )
ResponEliminasegon, el poema m´ha deixat bocabadat, uff ( encara tracte de respirar )