M'agradaria que fóra estiu ara que tinc el nas tapat i em sap igual una bajoqueta del bollit que un tros de carn, ara que tinc el cap massa emboirat per pensar en coses importants, i que faria malament en pensar-les perquè segur que les veuria amb l'estat en què em trobe. D'alguna manera, alguna cosa interior mai canvia. Com el desig aquest de trobar-te al costat, banyat i amb sal, mirant la posta. I tanmateix alguna cosa no canviar, li ho deia a d'ella l'altre dia, hi ha un moment en què aquell que es queda, aquell que està viu, es sent culpable d'estar viu i d'oblidar perquè vol seguir viu i no ser una ànima en pena, ni anar de negre fins la mort. Els morts estimats entendrien que en part hi haja oblit (quantes converses amb tu hauré oblidat?), ens perdonarien, si voleu, la traïció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada