La visita al Parc Natural del Delta de l’Ebre comença primer en la visita al Centre d’Interpretació del Delta . La primera part d’aquesta visita consisteix en la projecció d’un vídeo on es fa un resum dels diferents aspectes del Delta de l’Ebre. Però, fonamentalment el vídeo posa èmfasi en dos coses: una, en la importància de la fauna limícola i d’altres aus, i dues, en els usos tradicionals que l’home ha fet dels recursos naturals que allí trobem (sobretot els camps d’arròs). De fet, és la biodiversitat faunística, especialment, avícola, la que ha promogut la declaració d’aquest espai com a Parc Natural. La visita es complerta amb l’Ecomuseu. L’Ecomuseu és bàsicament un conjunt de panells informatius dividit en dos grups, el primer, el Delta a nivell biòtic i el Delta a nivell antròpic (els usos que ha tingut tradicionalment el Delta). Però quan el visitant entra a l’Ecomuseu, si no s’hi fixa bé, no sabrà per on ha de començar a llegir. De fet, és quan ja anava camí a l’autobús, quan me n’adoní que hi havia un xicotet número a la part dreta de cada panell. Per altra part, a més de la confusió inicial, crec que el museu no acompleix la funció bàsica d’un museu, que és el ser didàctic i amè. Dubte molt que els visitants de l’Ecomuseu arriben a llegir tots els panells, per tant, quin sentit té dissenyar un museu així?. A més dels esmentats panells, al mig de la sala hi ha una sèrie de vitrines on podem veure closques de mol·luscos, nius i estadístiques dels múltiples aspectes del Parc.
Al voltant del Centre, hi ha un jardí amb diferents espècies d’arbres, alguns d’ells, espècies exòtiques que podem trobar als jardins i voreres de les ciutats. També hi ha un aquari (possiblement la sala que més èxit compte entre els visitants) i una barraca, que a mode de museu, ens mostra les eines tradicionals per al cultiu de l’arròs.
Al vídeo informatiu no es fa referència a la flora que podem trobar al Delta, ja siguen endemismes (per exemple, Limonium girardianum), ja siguen plantes interessants des del punt de vista d’adaptacions a medis o substrats especials (aigües salobres, fangars, ullals, dunes). Aquesta flora segurament és la que es veu més amenaçada respecte a tota la biota que podem trobar al Parc. Una de les raons és la fumigació que es realitza als camps d’arròs. No crec que aquesta activitat siga compatible amb un Parc Natural, i amb els objectius que es suposa ha de tindre’n. A més de la fumigació, una altra activitat que costa entendre que encara es permeta a un Parc Natural és de la caça, malgrat que estiga regulada.
En resum, la informació que rebem no em sembla suficient: desconec quines línies d’actuació a nivell de conservació (per exemple, sobre les plantes invasores) es segueixen, ni si hi ha conferències divulgatives al Centre o activitats eco-educatives.
En la nostra visita pel Parc, a la zona de El Garxal, ens creuem dues casetes per a l’observació d’aus, i és que és la part de la llacuna salobre la que està més protegida del pas dels visitants. Dins d’aquestes casetes podem trobar informació de les espècies que viuen allí o que hi estan de pas. Informació semblant sobre la flora no la trobem. Ja he comentat abans que els recursos s’han prioritzat per a la protecció de les aus. De fet, trobem plantes invasores: una invasora i nociva per a les plantes psammòfiles com ho és el Carpobrotus edulis, i contra la que no s’estan prenent mesures d’actuació (aquesta planta també ha ocupat bona part de El Saler). I altra planta invasora més cosmopolita com és la pitera (Agave americana). Una de les vies d’introducció de les plantes invasores és la falta de regulació de les deixalles que genera la jardineria, i és possible que fins i tot dins un Parc Natural, es done aquest tipus d’introducció, ja que, com observem a les zones urbanitzades del Parc, és freqüent veure aquest tipus de plantes. A la zona de canyissars, predomina Phragmites australis, però també es troba present una altra planta invasora, Arundo donax.
Una de les mesures de protecció que es donen a altres Parcs Naturals és la restricció de les visites. A Cabo de Gata, per exemple, quan la presència de cotxes dins el Parc arriba a un número determinat, es prohibeix l’entrada a la zona amb vehicles. Tanmateix, el seu estat de conservació possiblement estiga deteriorat: la presència de pitera és força preocupant.
A part de l’amenaça de les plantes invasores, que són, a nivell mundial, la segon causa de pèrdua de biodiversitat, i l’amenaça de les fumigacions, hi ha una altra amenaça general com és el canvi climàtic. De fet, allí mateix comprovem aquest fenomen al trobar alguns individus de Tamarix sp. en floració a mitjan desembre. Aquest és un dels efectes del canvi climàtic: la floració fóra de l’època idònia – i si es dóna una pol·linització per part d’animals, el canvi d’època pot ser força greu. El possible transvasament (possible per la insistència del Govern valencià i murcià) de l’Ebre tindria també conseqüències nefastes per al Delta. La disminució del cabdal alteraria, encara més, l’equilibri hidrodinàmic entre la mar i el riu. L’agent dominador en el modelatge del Delta actualment ja és l’onatge de la mar, amb el transvasament hi hauria una disminució del dipòsit de sediments (regressió deltaica) i una salinització general. La salinització afectaria a la vida vegetal i animal incapaç de sobreviure-hi, i per tant, també tindria un efecte negatiu sobre l’economia local, a l'afectar els bancs de pesca litorals.
La regressió deltaica és un problema actual del Delta i s’explica en part per la construcció de preses i la disminució del cabdal i de material transportat de l’Ebre a l’arribar a la desembocadura (segons els panells informatius de l’Ecomuseu, de 300.000 TM/any a 30.000 TM/any)
El canvi climàtic també suposa un augment del nivell de la mar (per l’augment de les temperatures i el conseqüent desgel) que suposaria també una salinització general del Delta.
La disminució del cabdal de l’Ebre, ja siga pel transvasament, ja siga per la construcció de preses, suposa també un greu perill per als habitants de les zones per on cursa el riu perquè hi ha una manca d’erosió al seu recorregut i així augmenta la probabilitat d’inundacions.
Nota: Com el Govern continua amb el tema de l'aigua i el transvasament, jo també. No dic res nou, però a vore si a base d'insistir.
Al voltant del Centre, hi ha un jardí amb diferents espècies d’arbres, alguns d’ells, espècies exòtiques que podem trobar als jardins i voreres de les ciutats. També hi ha un aquari (possiblement la sala que més èxit compte entre els visitants) i una barraca, que a mode de museu, ens mostra les eines tradicionals per al cultiu de l’arròs.
Al vídeo informatiu no es fa referència a la flora que podem trobar al Delta, ja siguen endemismes (per exemple, Limonium girardianum), ja siguen plantes interessants des del punt de vista d’adaptacions a medis o substrats especials (aigües salobres, fangars, ullals, dunes). Aquesta flora segurament és la que es veu més amenaçada respecte a tota la biota que podem trobar al Parc. Una de les raons és la fumigació que es realitza als camps d’arròs. No crec que aquesta activitat siga compatible amb un Parc Natural, i amb els objectius que es suposa ha de tindre’n. A més de la fumigació, una altra activitat que costa entendre que encara es permeta a un Parc Natural és de la caça, malgrat que estiga regulada.
En resum, la informació que rebem no em sembla suficient: desconec quines línies d’actuació a nivell de conservació (per exemple, sobre les plantes invasores) es segueixen, ni si hi ha conferències divulgatives al Centre o activitats eco-educatives.
En la nostra visita pel Parc, a la zona de El Garxal, ens creuem dues casetes per a l’observació d’aus, i és que és la part de la llacuna salobre la que està més protegida del pas dels visitants. Dins d’aquestes casetes podem trobar informació de les espècies que viuen allí o que hi estan de pas. Informació semblant sobre la flora no la trobem. Ja he comentat abans que els recursos s’han prioritzat per a la protecció de les aus. De fet, trobem plantes invasores: una invasora i nociva per a les plantes psammòfiles com ho és el Carpobrotus edulis, i contra la que no s’estan prenent mesures d’actuació (aquesta planta també ha ocupat bona part de El Saler). I altra planta invasora més cosmopolita com és la pitera (Agave americana). Una de les vies d’introducció de les plantes invasores és la falta de regulació de les deixalles que genera la jardineria, i és possible que fins i tot dins un Parc Natural, es done aquest tipus d’introducció, ja que, com observem a les zones urbanitzades del Parc, és freqüent veure aquest tipus de plantes. A la zona de canyissars, predomina Phragmites australis, però també es troba present una altra planta invasora, Arundo donax.
Una de les mesures de protecció que es donen a altres Parcs Naturals és la restricció de les visites. A Cabo de Gata, per exemple, quan la presència de cotxes dins el Parc arriba a un número determinat, es prohibeix l’entrada a la zona amb vehicles. Tanmateix, el seu estat de conservació possiblement estiga deteriorat: la presència de pitera és força preocupant.
A part de l’amenaça de les plantes invasores, que són, a nivell mundial, la segon causa de pèrdua de biodiversitat, i l’amenaça de les fumigacions, hi ha una altra amenaça general com és el canvi climàtic. De fet, allí mateix comprovem aquest fenomen al trobar alguns individus de Tamarix sp. en floració a mitjan desembre. Aquest és un dels efectes del canvi climàtic: la floració fóra de l’època idònia – i si es dóna una pol·linització per part d’animals, el canvi d’època pot ser força greu. El possible transvasament (possible per la insistència del Govern valencià i murcià) de l’Ebre tindria també conseqüències nefastes per al Delta. La disminució del cabdal alteraria, encara més, l’equilibri hidrodinàmic entre la mar i el riu. L’agent dominador en el modelatge del Delta actualment ja és l’onatge de la mar, amb el transvasament hi hauria una disminució del dipòsit de sediments (regressió deltaica) i una salinització general. La salinització afectaria a la vida vegetal i animal incapaç de sobreviure-hi, i per tant, també tindria un efecte negatiu sobre l’economia local, a l'afectar els bancs de pesca litorals.
La regressió deltaica és un problema actual del Delta i s’explica en part per la construcció de preses i la disminució del cabdal i de material transportat de l’Ebre a l’arribar a la desembocadura (segons els panells informatius de l’Ecomuseu, de 300.000 TM/any a 30.000 TM/any)
El canvi climàtic també suposa un augment del nivell de la mar (per l’augment de les temperatures i el conseqüent desgel) que suposaria també una salinització general del Delta.
La disminució del cabdal de l’Ebre, ja siga pel transvasament, ja siga per la construcció de preses, suposa també un greu perill per als habitants de les zones per on cursa el riu perquè hi ha una manca d’erosió al seu recorregut i així augmenta la probabilitat d’inundacions.
Nota: Com el Govern continua amb el tema de l'aigua i el transvasament, jo també. No dic res nou, però a vore si a base d'insistir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada