Avorrir-se?

L’altre dia deixí un comentari al blog LlunÀtic, que veges tu perquè és dirà així, si els seus comentaris sobre llibres (especialment els de poesia) estan plens de seny. És el segon que escric, i malgrat la vergonya, perquè m’agrada molt el seu blog i aprenc llegint les crítiques, no em podia estar. Tot ve per una dura crítica que deixà Sebastià a l’apunt sobre Peixos d’un mar sec, del poeta Josep Lluís Roig. Deia que feia temps no s’havia avorrit tant amb un llibre de poesia. De seguida, dins el meu cabet: ¿avorrir-se? És un verb que no mai use per parlar de reculls de poesia que no m’han agradat! Serà que he d’esperar diversió? O el contrari d’avorrir-se en aquest cas seria interessar-se? Una novel·la està clar que ha de divertir o encuriosir-te, i què passarà després? Què li passarà a Lord Jim? Però, i en poesia? Pot ser el poeta no deu oblidar que ha de mantindre l’interès del lector, no sols al poema en concret sinó durant el llibre. Llegiré Peixos d’un mar sec per veure amb qui estic d’acord.