Cartell de la pel·lícula Tobacco Road, que encara no he vist, i un fotograma de la mateixa. Les oportunitats passen, tu no. Potser quedar-se aquest pont al poble siga de profit, i realment aprengues alguna cosa de la soledat, potser hauràs d'agafar el tren, i en les hores del viatge, pensar en el cel i en eixa persona que t'obliga a viatjar sense companyia. Potser acabes el llibre del camí polsegós on hi dóna la porta principal de la casa, i per fi sàpigues on aniran els naps que li sobren a Jeeter, quan ja la fam i la mala consciència li facen tornar a la família. Potser siga un pont, que no és pont, xiqueta, que són quatre dies de festa, quatre dies de plors, potser, o de tristesa seca i familiar. Les oportunitats passen, ella no.
Si dejamos pasar demasiadas oportunidades, nosotros también terminamos pasando y desapareciendo.
ResponEliminaMe encanta ese fotograma y por supuesto el texto, que me a puesto a pensar profundamente en un día de fiesta.
Hola Verónica, m'agrada això que dius que anem desapareguent junt amb les oportunitats que passen i no agafem ben fort...També m'agraden els teus dibuixos. Un beset.
ResponElimina