Fugir del cinema

Marxe d'allí feliç que sols coste entrar-hi un euro - imagina't que et costa entrar-hi sis euros, després de marxar t'entraria mal de cap, i per això m'he quedat quasi totes les vegades que m'he avorrit i he volgut anar-me'n fins al final de la pel·lícula. Després li dic: crec que les pel·lícules que pretenen ser independents però que després són un seguici d'imatges sense història de pes són pitjors que les pelis de Van Damme. Sí, perquè almenys aquestes no intenten donar-te una lliçó d'intel·lectualitat o d'originalitat. Jo al cine vaig a veure pel·lícules que ja sé que em commouran, i em deixe per al vídeo les altres, les que o bé no sé segur si paga la pena una entrada de cinema o bé són les d'entretindre's durant una estona (i a vegades aquestes et sorprenen), i la meua exigència al cinema és molt major i no és solament pels diners. Però el cas és que marxàrem al cap de trenta minuts junt a les iaies que marxaven també, però elles murmurant després d'haver vist, en primer pla, fel·lacions i masturbacions.