D'un cansament que no és meu

I la sensació que fas tard i que la vida et sobrepassa no és nova. Tal vegada siga perquè hui arribes a les nou i mitja a casa, i ja el sopar està en taula, però amb poques ganes de parlar i menys de llegir. Massa tard per utilitzar les paraules, o ja les has utilitzat hui massa, i per això necessites, el teu cervell, descans, silenci. És tard i la tele està en marxa, i sents l'última oratòria plena de mentides, i sents fàstic, i també volgueres marxar, viure a un altre país on la gent s'estime més la veritat. Però, en el fons, tampoc t'importa massa, sols estàs cansada, i et sents profundament ignorant i sense forces per tindre ganes de no ser-ho.