Mentre que l'animal model per als experiments estava clar (la mosca més famosa del món, Drosophila melanogaster) al món vegetal no ocorria el mateix. L'experimentació amb plantes ha estat sempre més sotmesa a criteris econòmics, és a dir, s'usaven plantes que tenien un interés monetari. Els investigadors rebien subvenció si els seus experiments es feien amb plantes com per exemple, a València, els cítrics, o als Estats Units, la dacsa. Així va estar durant anys. La investigació es veia, per tant, endarrerida per aquestes qüestions. Investigar amb plantes que tenien una aplicació tan important (sobretot per a les empreses que són, moltes vegades, les que subvencionaven dites investigacions) suposava no posar res en comú entre investigadors. Ara bé, tot açò canvià: de sobte, diferents grups d'investigadors començaren a experimentar amb plantes d'Arabidopsis thaliana. Una planta menuda, de cicle vital ràpid, amb una producció molt gran de llavors, però que no tenia cap ús. Ningú podia obtindre guanys directes de l'estudi d'Arabidopsis thaliana, així que els protocols per conseguir certs objectius es posaren a la xarxa. A hores d'ara, els experiments amb Arabidopsis thaliana, la planta model per a estudis genètics (estudis que serveixen per a molts organismes, també als humans) supera els experiments fets amb la Drosophila melanogaster.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada